El Déu de Bagà!

Renom pel qual era conegut un ric veí de Bagà (municipi del bergadà), famós per la seva personalitat i pels seus negocis. La veu popular convertí el deu (xifra) en Déu, i se n'originà «el deu de Bagà», usat com a eufemisme per no prendre el nom de Déu en va, igualment com en castellà, diuen «Me c... en diez» i «Rediez».

Equivalent en castellà: Me c... en diez | Rediez.

Lloc: Vic (Osona).

Hi ha qui ho interpreta com la referència a una cosa impossible, com un renec suau; també com a renec; Amades (1980: 49): "Ai bon Déu de Gavà!", per expressar estranyesa i admiració. Hi ha qui ens explica que era un personatge real de cognom Déu.

Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).