Paremiologia catalana comparada digital

El bon sastre de sis canes se'n queda quatre

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

El bon sastre de sis canes se'n queda quatre

3 fonts, 1999.
No és ser un bon sastre, sinó un bon lladre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.6. Menestrals.2.6.3. Sastres. Refranys», p. 72. Editorial Moll.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els sastres», p. 364. Edicions 62.

El bon sastre, de sis canes se'n queda quatre

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1123. Editorial Selecta-Catalonia.