Paremiologia catalana comparada digital

El darrer son

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1995.

El darrer son

7 fonts, 1995.
Altres maneres d'anar-se'n d'aquest món.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. La mort», p. 386. Editorial Gregal.
Si ens referim a la mort.
COR / Vera Grau, Idali (2021). Correu electrònic.
La mort / expressió usada per a al·ludir a la mort.
Ja fa el darrer son; va morir ahir.
Sinònim: El son etern, la nit eterna.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Mort (f.)». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
En jaume Balmes dorm el darrer son als claustres de la catedral.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 56. Llibres de l'Index, S.A.
La mort.
Sinònim: Veg. El son etern.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «E», p. 141. Edicions 62.
Mort.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Malalties i sensacions físiques. Mort», p. 57. Edicions 62.
Mort (f.). De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

El darrer son [o el son etern]

1 font, 2008.
La mort.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.