Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1180. Editorial Selecta-Catalonia.
El diable hi balla de capoll
8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.
El diable hi balla de capoll
4 fonts, 1951.
Dit d'un lloc o casa on hi ha renou i crits.
Sinònim: El dimoni va pel mig.
Equivalent en castellà: El diablo anda en Cantillana | El diablo anda suelto.
El dimoni hi balla
2 fonts, 2024.
Descripció jocosa d'un fenomen incomprensible qualsevol.
Avui la llum no arriba bé; noi, sembla que el dimoni hi balla; ja s'anirà adobant.
Iròn. Se sol dir quan hi ha alguna cosa que no té explicació.
No sé què passa que la llum avui no acaba d'anar bé. El dimoni hi balla, noi.