Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.
El diable i les dones sempre en tenen una per fer
7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.
El diable i les dones sempre en tenen una per fer
3 fonts, 1936.
Més contrastos: al costat del refrany «les dones i el menjar és el millor que hi ha» o «home sense dona al costat és malaventurat» se'n troba «el diable i les dones sempre en tenen una per fer» o «dones, mala llavor».
Les dones i el diable sempre en tenen una per fer
2 fonts, 1951.
Tot això s'afirma des del punt de vista d'una societat tradicional, en la qual la religió és important i el dimoni és el mal per excel·lència, malgrat que de vegades es jugui amb la seva imatge en el marc de la irreverència popular.
Les dones i els diables, sempre se'n pensen una
1 font, 1986.
Lloc: Catalunya del Nord.