Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 92. Edicions Tres i Quatre.
El dimoni i la muller sempre tenen què fer
9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1987.
El dimoni i la muller sempre tenen què fer
3 fonts, 1993.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
El dimoni i la muller sempre tenen que fer
3 fonts, 1987.
D'altra banda, l'assimilació al diable és una altra de les metàfores constants que busquen la denigració de la població femenina, com s'ha deixat clar. Reflectir la indubtable i increïble maldat de les dones és també fruit d'una època molt religiosa i de la seva empremta a la societat tradicional.
Diablo.
Equivalent en castellà: El diablo no duerme | El diablo anda suelto.