Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 34. Pagès Editors.
El mort, al sot, i el viu, al rebost
7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1900.
El mort al sot i el viu al rebost
2 fonts, 1992.
Sinònim: Vés-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon.
El mort al clot i el viu al hort
1 font, 2013.
El mort al clot i el viu al hort.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
El mort al clot o el viu al got
1 font, 2021.
El mòrt al sòt, y'l viu al rebòst
1 font, 1900.
El mort, al sot, i el viu, al rebost
1 font, 1982.
Equivalent en castellà: El muerto al hoyo, y el vivo al poyo.
El mort, al sot; i el viu, al rebost
1 font, 2000.
Signifiquen que els sobrevivents solen fer poc cabal dels morts, i procuren donar-se bona vida.
Sinònim: El mort, a la fossa, i els vius a la roba.
Lloc: Illes Balears.