Paremiologia catalana comparada digital

El què diran

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

El què diran

5 fonts, 1995.
L'opinió dels altres / l'opinió d'altri en quant critica o fiscalitza els nostres actes.
Si no fos pel què diran, ell ja s'hauria separat de la seva dona, perquè fa temps que no s'avenen gens.
Sinònim: El dir de la gent, veus volanderes, bum-bum, rum-rum.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Enraonies». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
L'opinió dels altres l'afectava molt i sempre pensava en el què diran.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 57. Llibres de l'Index, S.A.
L'opinió dels altres.
Sinònim: El dir de la gent.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «E», p. 142. Edicions 62.
Tafanejar: murmuracions.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 90. Edicions 62.
Enraonies. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

El «què-diran»

1 font, 1926.
L'opinió d'altri en quant critica o fiscalitza els nostres actes.
Mes avuy p'el que diran tots feym uy, Penya Poes. 314.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dir Loc. i)». Editorial Moll.

El què-diran

1 font, 2024.
L'opinió d'altri quan critica els nostres actes.
No s'ha de fer cas del què diran.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Dir», p. 163. Llibres de l'Index, S.A.

Si no fóra pel «què diran»…

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1321», p. 774. Columna Edicions.