Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 472», p. 102. Columna Edicions.
El que està bé, està bé
5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1992.
El que està bé, bé pareix
2 fonts, 1992.
Es reflecteix a la cara.
El que està bé, està bé
2 fonts, 2011.
Es diu confirmant que alguna actitud s'inclou dins de la normalitat però tocant-ne el límit.
Sinònim: Similar: Tot té un mig i dos vores.
Equivalent en castellà: Bien está quien se desvela, si no es por dolor de muela || Similars: Lo poco gusta y lo mucho cansa | En el término medio está la virtud.