Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1100. Editorial Selecta-Catalonia.
El que menja la dida, per la criatura és vida
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.
El que menja la dida per la criatura és vida
3 fonts, 1951.
El que menja la dida, per la criatura és vida
2 fonts, 2011.
Dida = qui dóna de mamar. Qui està ben alimentada pot alimentar criatures.
Sinònim: Connex: Som el que mengem.
Equivalent en castellà: Connex: Somos lo que comemos.