Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1177. Editorial Selecta-Catalonia.
El qui és xato és mig gat
7 recurrències. Primera citació: 1951.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 216. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Nas», p. 204. Universitat Miguel Hernández.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.