Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1038. Editorial Selecta-Catalonia.
El qui quan plou no s'alegra és que no té terra
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.
El qui quan plou no s'alegra és que no té terra
4 fonts, 1951.
La pluja és indispensable per als conreus.
Els que quan plou no s'alegren, és que no tenen terra
1 font, 1984.
Moltes són les dites que recullen la dependència de les plantes respecte a l'aigua indispensable per a crèixer.