Paremiologia catalana comparada digital

El riure és de qui guanya

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1984.

Es riure és d'es qui guanya

1 font, 1984.
Es darrer, que val.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 180. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Es riure és de qui guanya

1 font, 1993.
Vegi's n. 2415.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2418 Riure», p. 329. Institut Menorquí d'Estudis.

Es riure es de qui guanya

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 19. Setmanaris i Revistes, SL.

Es riure és des qui guanya

1 font, 2008.
Del darrer qui encerta.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Refranys», p. 392. Editorial Moll.