Paremiologia catalana comparada digital

El sant de més lluny fa més miracles

28 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1933.

El sant de més lluny fa més miracles

5 fonts, 1989.
I d'altres aspectes religiosos. Sense triar ni garbellar, per anar i vendre'n.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 40. Autoedició.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: El sant, de lluny, fa més miracles.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Es diu per a criticar aquells que fan més cas dels forasters que dels de casa, que van a una altra localitat a consultar metges, a comprar…
Sinònim: Similar: Ningú és profeta en el seu poble.
Equivalent en castellà: Nadie es profeta en su tierra.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 256. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 134. Edicions Víctor.

El sant de més lluny, fa més miracles

2 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Febrer», p. 23. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

El sant quant més lluny fa més miracles

2 fonts, 2006.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Els sants, si són de lluny, fan més miracles

2 fonts, 2007.
Indica que se sol fer més cas de gent que no es coneix, en determinats moments o coses de la vida, que no pas de la família i els amics.
Sinònim: El pa de fora (o que no és de casa) sempre és més bo.
Equivalent en llatí: Quae e longinquo magis placent (Trad.: Allò que ve de lluny plau més).
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «E», p. 43. Edicions de 1984.
Sinònim: Mai cap sant no ha fet miracles a casa seva.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «346», p. 105. Garsineu Edicions.

El sant de més lluny, / fa més miracles

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Le saint qui vient de plus loin, / fait le plus de miracles.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 58. Robert Morel Editeur.

El sant quan més llunt, més milagrós

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 22. Anubar Ediciones.

El sant quan més lluny fa més miracles

1 font, 2010.
Lloc: Ribera Alta (Carcaixent).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El sant quan més lluny més miraculós

1 font, 2021.
Lloc: Morella (Els Ports).
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.

El sant quan més lluny, més miraculós

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Sants». Web.

El sant, com més lluny és més milagrós

1 font, 1933.
Com més apartades o de més lluny són les persones o coses millor s'aprecien. I també allò «del mentir de les estrelles…» atribuint coses que per la llunyania no es poden comprovar.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno V (Septiembre-Octubre de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). E», p. 450. Societat Castellonenca de Cultura.

El sant, de lluny, fa més miracles

1 font, 2020.
Sinònim: El sant de més lluny fa més miracles.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.

El sant, quan més lluny més miraculós

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 135. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El sant, quan més lluny, més miraculós

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 24. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Els sants de fora fan més miracles

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 135. Edicions Víctor.

Els sants de lluny fan més miracles

1 font, 1995.
De Morella. Recollit per Alcover.
Marquès, Josep-Vicent (1995): Avui Diumenge «diccionari arqueològic. Sant», p. 17. L'Avui / El Punt Avui.

Els sants quan més lluny, fan més miracles

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Sants». Web.

Els sants, de lluny, fan més miracles

1 font, 2001.
El respecte és més gran de lluny estant. Es respecta més qui es coneix només de lluny. De: Tàcit.
Equivalent en llatí: Maior e longinquo reverentia.
Font: Ann. 1.47.3.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1574». Enciclopèdia Catalana.
Allò que ve de lluny, plau més. Cf. maie¡or e longinquo reverentia.
Equivalent en llatí: Quae e longinquo, magis placent.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2396». Enciclopèdia Catalana.

Quan més lluny més milagrós

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Quan més lluny, més miracles

1 font, 1989.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o… deseducatius)», p. 149. Autoedició.

Sant de més lluny fa més milacres

1 font, 2010.
Lloc: Bocairent (Vall d'Albaida).
Correu / Palou, Jordi (2010). Correu electrònic.