Paremiologia catalana comparada digital

El ventre no té orelles

7 recurrències. Primera citació: 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Plutarc, tal com comenta Erasme en els seus 'Adagis', atribueix aquesta dita a Cató. També s'ha divulgatsota la forma 'Venter auribus caret' (cfr. L'apartat següent). De: Erasme de Rotterdam | Cató.
Equivalent en llatí: Venter non habet aures.
Font: Adagis 2.8.84 | Cató 8.1.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 372», p. 76. Edicions 62.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 216. Edicions 62.
Cf. Venter praecepta non audit.
Equivalent en llatí: Venter non habet aures (o auribus caret).
Font: HW 33000a; 32995e.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «3037», p. 174. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Panxa. Ventre», p. 208. Universitat Miguel Hernández.