Paremiologia catalana comparada digital

Els de Beuda sempre cacen

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

Els de Beuda sempre cacen

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1209. Editorial Selecta-Catalonia.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Garrotxa. Beuda». Manuscrit.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.4.- La veu del poble… (I la de la ciutat)», p. 45. Edicions de la Magrana.
Es creu que els de Beuda són caçadors de natura i que no tenen aptituds ni enginy per a cap altre art que per a caçar. Llegenda del mal caçador… Ref: Joan Amades. Folklore de Catalunya. Rondallística. 1974, pàg 1181.
Lloc: Garrotxa.
Pujiula Ribera, Jordi (2012): Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC), núm. 23 «Dites, refranys i malnoms de la Garrotxa», p. 100. Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC).
Lloc: Subcomarca de Besalú (Garrotxa).
Font: F 524 II.
Serra i Feu, Ricard (2008): Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès «Capítol 5. 6. Comarca de la Garrotxa. 6.6. Subcomarca de Besalú (Garrotxa)», p. 264. Autoedició.

Els de Beuda, sempre cacen

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 501. Edicions 62.