Paremiologia catalana comparada digital

Els diners són molt bruts, però ningú no té fàstic de tocar-los

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1938.

Els diners són molt bruts, però ningú no té fàstic de tocar-los

4 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 53. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1162. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 252. Llibres de l'Index, S.A..
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 429. Edicions 62.

Els diners són molts bruts, però ningú té fàstic de tocar-los

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.