Paremiologia catalana comparada digital

Els diners sempre tenen raó

13 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1988.

Els diners sempre tenen raó

12 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La riquesa», p. 73. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Treball». Web.
Relaciona la manca de diners amb la manca de credibilitat i, per tant, amb la impossibilitat que al pobre se li acceptin com a vàlids els seus arguments per dir o fer alguna cosa.
Sinònim: El pobrissó, mai no té raó.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 130. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del diner, els negocis i el treball», p. 59. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 429. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 6. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 136. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
I, quan no la tenen, la compren, o, almenys, volen comprar-la.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol III: L'economia domèstica i altres coses. 3.3. Els diners», p. 57. Eixam Edicions.

Els diners, sempre tenen raó

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. RIquesa», p. 119. Edicions Tres i Quatre.