Paremiologia catalana comparada digital

Els diners tornen els malalts sans

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Els diners tornen els malalts sans

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1160. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites «Refranys i dites. El diner», p. 88. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Els diners tornen als malalts sans

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 49. Estampa Gràfiques Calmell.

Els diners tornen als malalts sans; mòros judèus y cristiáns, deixen a Deu y als Sants

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 88. Editorial Arte y Letras.

Els diners tornen als malalts sans; moros, jueus i cristians deixen a Déu i als sants

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 136. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Els diners tornen els malvats sans

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 429. Edicions 62.