Adv. ant. Davant; en la part anterior.
Lo Veguer per juhii dels ciutadans deu anar aenant ab l'escriuà de la Cort ensems, Cost. Tort. I, iii, 9.
Equivalent en castellà: Delante.
Enant
Adv. ant. Cap a la part anterior; cap envant.
Anà conquistant e prenent tot ço que del dit regne de Valènçia era, e aenant envers lo regne de Múrcia, Muntaner Cròn., c. 9 | Qui enant no guarda, souén anrera cay, Guillem de Cervera (Cançon. Urgell), vers 90.
Equivalent en castellà: Adelante.
Adv. ant. Abans; en temps anterior.
Si tu uols a mi uenir… e tu'm uols ren donar del teu, ua-te primerament acordar ab ton proxme a cui mal auràs fait, car enant no redebria tu ni ton do, Hom. Org. 5.
Equivalent en castellà: Antes.
Adv. ant. Denota posterioritat de temps.
E d'aquí enant tro retudes les ages, doc. a. 1244 (Pujol Doc.) | E quan uench aenant fo parlat matrimoni, Jaume I, Cròn. 3.
Equivalent en castellà: Adelante.
Adv. ant.
Equivalent en castellà: En adelante.
Adv. ant.
Equivalent en llatí: Exinde.
D'ara en avant (arcaic).
Endavant (arcaic).
Davant (arcaic).
Adv. t. ant. En avant.
Equivalent en castellà: En adelante.
Adv. t. ant. En avant.
Equivalent en francès: Désormais.
Adv. t. ant. En avant.
Equivalent en italià: D'or innanzi.
Adv. t. ant. En avant.
Equivalent en italià: D'ora in poi.
Adv. t. ant. En avant.
Equivalent en llatí: In posterum.