Paremiologia catalana comparada digital

Endetràs

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1803.

Endetràs

3 fonts, 1926.
Adv. Endarrera.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Endetràs». Editorial Moll.
Les dues «es» es pronuncien neutres. A Cerdanya, endarrere.
Sinònim: Enradere.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. E», p. 174. Edicions Salòria.
Atràs, enrera: veu o crit per a fer retrocedir.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Endetràs», p. 368. Edicions Polígrafa.
Endarrera.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Endetràs», p. 368. Edicions Polígrafa.

Endatras

2 fonts, 1803.
Adv. l. y t.
Sinònim: V. Endarrera.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Endatras», p. 301.
Adv. ll. y t. Encarrèra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Endatras», p. 808. Impremta de Josep Torner.

Endatrás

1 font, 1864.
Adv. ll. y t. Endarrera.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Endatrás», p. 630. Hermanos Espasa, Editores.

Endetrás

1 font, 1864.
Adv. ll. Detrás.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Endetrás», p. 631. Hermanos Espasa, Editores.

Endetras

1 font, 1839.
Adv. ll. y t. Endarrèra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Endetras», p. 809. Impremta de Josep Torner.