Paremiologia catalana comparada digital

Entre mariners no es paguen nòlits

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Entre mariners, no es paguen nòlits

4 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1150», p. 875. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. E», p. 33. Consell de Mallorca.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. E», p. 162. Consell de Mallorca.
No cal fer compliments.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els mariners i els pescadors», p. 355. Edicions 62.

Entre mariners no es paguen nòlits

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La mar», p. 147. Pagès Editors.

Entre mariners no se paguen nòlits

1 font, 1926.
Vol dir que entre companys de professió no es cobren els honoraris propis d'aquesta.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Noli o Nòlit Refr. b)». Editorial Moll.