Paremiologia catalana comparada digital

Escalfabraguetes

17 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1926.

Escalfabraguetes

8 fonts, 1926.
F. Dona frívola, que conversa molt amb homes, que es deixa festejar de molts.
Equivalent en castellà: Coqueta.
Lloc: St. Bartomeu del Grau.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escalfabraguetes». Editorial Moll.
Algú que es complau a excitar sexualment algú altre sense intenció de satisfer el desig que ha provocat.
Sinònim: Calfabraguetes.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
Dona frívola que es deixa festejar excitant sexualment alguna persona i després no la satisfà.
Aquesta xerra amb tots i es fa la interessada, és una escalfabraguetes.
Sinònim: Alçapins.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els òrgans sexuals. Més tipologies», p. 251. Editorial Gregal.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «Paraules catalanes que generen ràbia: a quina li teniu més tírria?». Catalunya Ràdio.
Kato (2022): «https://twitter.com/Nenieskato/status/1604187087787655168». Twitter.
Dona que provoca i excita els homes, o que es deixa grapejar sense arribar a copular.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Escalfabraguetes f.», p. 144. Edicions 62.
Es diu a (d')una dona que provoca els homes, els excita i refusa al final de satisfer llurs desigs.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 74. Editorial Trabucaire.

Escalfa braguetes

2 fonts, 1978.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1978): «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.

Ser una escalfabraguetes

2 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Ser una calientapollas.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 36. Editorial Diàfora.
Ho va descriure com a «nacionalismus interruptus»… ja semblava que anava a dir-li escalfabraguetes.
Grau, Anna (1996): Avui «Passos perduts. Ells les voldrien ben rosses…», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.

Escalfa «braguetes»

1 font, 2016.
Es diu de la dona que provoca erotisme, sense arribar a permetre consumir cap acte sexual.
Sinònim: Escalfa braguetes.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. E», p. 251. Autoedició.

Esser una escalfa-braguetes

1 font, 2008.
Es diu de la dona provocativa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «10. Accions diverses. 10.7. Esser i estar. Dites», p. 475. Editorial Moll.

Ésser una escalfabraguetes

1 font, 2007.
Es diu de la dona que es deixa festejar per molts homes (Mall-Men-Gir-Bar). | Calenta, calfabraguetes (Val).
Aquesta dona xerra amb tots i es fa la interessada: és una escalfabraguetes.
DICPC (2007): Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana (DICPC). Web.

Esser una escaufabraguetes

1 font, 1984.
Molt coquetona.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 49. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ser un calfabraguetes

1 font, 1994.
Dona que excita sexualment i els deixa amb la mel a la boca.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.3.1. Relacions amoroses. Frases fetes i locucions respecte a les relacions amoroses, la dona i el casament», p. 142. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.