Paremiologia catalana comparada digital

Escandalosament

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Escandalosament

3 fonts, 1803.
D'una manera escandalosa.
Moltes dones axí casades com altres que vihuen deshonestament y escandalosa, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 936) | Un esbart de roncadores… les fan sonar escandalosament que no hi ha qui hi par des talabastaix que mouen, Alcover Cont. 152.
Equivalent en castellà: Escandalosamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escandalosament». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Escandalosamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Escandalosament», p. 323.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Publica cum offensione.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Escandalosament», p. 323.
Amb escàndol.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escandalosament 1», p. 156. Edicions Polígrafa.
En forma o aspecte indecent, deshonest.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escandalosament 2», p. 156. Edicions Polígrafa.

Escandalosamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. Ab escándol.
Equivalent en castellà: Escandalosamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Escandalosamènt», p. 849. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab escándol.
Equivalent en francès: Scandaleusement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Escandalosamènt», p. 849. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab escándol.
Equivalent en italià: Scandalosamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Escandalosamènt», p. 849. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab escándol.
Equivalent en llatí: Publica offensione.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Escandalosamènt», p. 849. Impremta de Josep Torner.