Paremiologia catalana comparada digital

Escuracassoles

16 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1839.

Escuracassoles

8 fonts, 1926.
M. Fartaner, persona que menja excessivament.
Equivalent en castellà: Lameplatos | Glotón.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escuracassoles». Editorial Moll.
Referit als golafres.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Milhomes, esclafaterrossos i escanyamarits: els insults més creatius - https://www.vilaweb.cat/noticies/milhomes-esclafaterrossos-i-escanyamarits-els-insults-mes-creatius/». Vilaweb.
Insults.
El Llenguado (2020): El Llenguado «Els insults de can Follower - https://www.ccma.cat/tv3/el-llenguado/els-insults-de-can-follower/noticia/2990302/». TV3.
Sac de renecs.
Els Ximplets (2022): Dessuadores amb caputxa «Sac de renecs - https://elsximplets.cat/dites/883-renecs-x-dessuadora-amb-caputxa-unisex-8372524715961.html». Web.
El que llepa els plats, que li agrada passar-hi el pa.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Escuracassoles», p. 216. Edicions Polígrafa.
Kato (2022): «https://twitter.com/Nenieskato/status/1604189078836350978». Twitter.
Sinònim: Golafre.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 75. Editorial Trabucaire.
Font: TV3/X3.
Vita (2024): «Abecedari d'insults en català - Edició Black Clover - https://x.com/vitavitae_/status/1817493695039439351». Twitter.

Escuracassolas

2 fonts, 1839.
De los nombres compuestos, unos lo son de dos nombres. Otros de verbo y nombre.
Equivalent en castellà: Lameplatos.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 50. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
S. m. Motiu que se sol aplicar als que sòn mòlt golòsos, y nols agrada que quède res de mènjar.
Equivalent en castellà: Lameplatos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Escuracassolas», p. 865. Impremta de Josep Torner.
S. m. Motiu que se sol aplicar als que sòn mòlt golòsos, y nols agrada que quède res de mènjar.
Equivalent en francès: L'eche-plats.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Escuracassolas», p. 865. Impremta de Josep Torner.
S. m. Motiu que se sol aplicar als que sòn mòlt golòsos, y nols agrada que quède res de mènjar.
Equivalent en italià: Leccapiatti.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Escuracassolas», p. 865. Impremta de Josep Torner.
S. m. Motiu que se sol aplicar als que sòn mòlt golòsos, y nols agrada que quède res de mènjar.
Equivalent en llatí: Liguritor.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Escuracassolas», p. 865. Impremta de Josep Torner.

Ésser un escuracassoles

1 font, 1997.
Menjador: en excés.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Olors i sabors. Menjar», p. 69. Edicions 62.

Sembla l'escuracassoles

1 font, 1933.
El qui tot ho aprofita quan els altres n'han passat.
Lloc: Cardona.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «46. Atuells de la cuina i atuells de terrissa. II. Cassola», p. 224. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Semblar l'escuracassoles

1 font, 1967.
El qui tot ho aprofita quan els altres n'han passat.
Lloc: Cardona.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cassola 4», p. 302. Edicions Polígrafa.