Home molt afectat a l'església.
Esgarrapacristos
13 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1917.
Esgarrapacristos
9 fonts, 2012.
Missaires. Insults i malnoms.
Lloc: Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat).
Es deia als qui eren molt missaires.
Sinònim: Fart d'hòsties.
Lloc: Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat).
Sac de renecs.
Molt misaire.
En els diccionaris estàndards consultats només apareix la paraula «esgarrapacristos» igual a «esgarrapacrestes», que és una mena d'eina feta amb la fulla vella d'un ribot de polir, i que s'utilitza per eliminar l'excés de cola seca que sobreïx d'entre les fustes encolades.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Ens referim a una branca prima i llarga, tòria, sarment o rebrot ja sigui de romeguera o altra planta que és de mal dominar, que costa de trencar o «blincar» (blegar), a més de tenir espines o circells que punxen i esgarrapen. Probablement es faci referència a la corona d'espines de Jesucrist. Sentit que no trobem en cap dels llibres consultats, el DCVB ho anota com a «home d'església» o «ximplet».
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Ser un esgarrapacristos
2 fonts, 2011.
Ser molt beat.
A més a més de franquisfa fanàtic, era un esgarrapacristos.
Engarrapa-sancristus
1 font, 1917.
Per vendre i arreglar rosaris i demes objectes piedosos. Caigut en desus. De: Bellorbí i Pijuan, Pau.
Lloc: Camprodon.