Paremiologia catalana comparada digital

Esmussar-se-li les dents

15 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1839.

Esmussar les dents

2 fonts, 1968.
Equivalent en castellà: Dar dentera.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Esmussar», p. 477. Enciclopèdia Catalana.
Equivalent en francès: Agacer les dents.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Esmussar», p. 477. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dent, dents», p. 48. Edicions Polígrafa.

Esmussar les dents (a algú)

2 fonts, 2004.
Produir una sensació desagradable com d'esgarrifança, generalment per efecte d'un soroll estrident o pel contacte d'aliments aspres.
Aquella llimona em va esmussar les dents de tan agre que era.
Sinònim: Esgarrifar les dents (a algú), fer guiscar les dents (a algú), fer les dents llargues (a algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desagradar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Desagradar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Esmussar (o esgarrifar) les dents

1 font, 2024.
Sensació desagradable que es produeix per un soroll estrident o pel contacte d'algúns aliments amb les dents.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Dent», p. 152. Llibres de l'Index, S.A.

Esmussar las dents

1 font, 1864.
Fr. Causar en ellas una sensació desagradable, com fá l'ácit fort de alguna fruyta, ó altre menjar mòlt agre.
Equivalent en castellà: Alargar los dientes, poner los dientes largos, dar dentera.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dent», p. 507. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Causar en ellas una sensació desagradable, com fá l'ácit fort de alguna fruyta, ó altre menjar mòlt agre.
Equivalent en llatí: Dentes hebetare, stupore afficere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dent», p. 507. Hermanos Espasa, Editores.

Esmussar las dènts

1 font, 1839.
Fr. Causar en èllas una sensació desagradable, com fa lo ácido fort de alguna fruita ó altre mènjar mòlt agre.
Equivalent en castellà: Dar dentera.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dènt», p. 644. Impremta de Josep Torner.
Fr. Causar en èllas una sensació desagradable, com fa lo ácido fort de alguna fruita ó altre mènjar mòlt agre.
Equivalent en francès: Agacer les dents.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dènt», p. 644. Impremta de Josep Torner.
Fr. Causar en èllas una sensació desagradable, com fa lo ácido fort de alguna fruita ó altre mènjar mòlt agre.
Equivalent en italià: Allegare i denti.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dènt», p. 644. Impremta de Josep Torner.
Fr. Causar en èllas una sensació desagradable, com fa lo ácido fort de alguna fruita ó altre mènjar mòlt agre.
Equivalent en llatí: Dentes hebetare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dènt», p. 644. Impremta de Josep Torner.

Esmussar o esgarrifar les dents

1 font, 1926.
Produir una impressió desagradable com d'esgarrifança, generalment per efecte d'un soroll estrident o pel contacte d'aliments aspres.
Sinònim: Fer guiscar les dents | Fer les dents llargues.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dent 1». Editorial Moll.

Esmussar ses dents

1 font, 1984.
Embossar-les.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. E. Conjugacions vàries», p. 69. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Esmussar-se les dents

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Última hora», p. 212. Edicions Víctor.