Paremiologia catalana comparada digital

Qui bé fa, bé troba

77 recurrències en 46 variants. Primera citació: 1398.

Qui bé fa, bé troba

12 fonts, 1934.
Faula 1a del llibre tercer, «Del lleó i del pastor». Un lleó es va clavar una espina en un peu, que no el deixava caminar. Va trobar un pastor, que amb tota cura li va arrencar l'espina. El lleó per demostrar-li el seu agraïment li va llepar la mà. De: Isop.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 247. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Bé», p. 38. Editorial Moll.
Equivalent en francès: Qui fait le bien, trouve le bien.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 76. Robert Morel Editeur.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 21. Anubar Ediciones.
Sinònim: Qui bé tanca, bé obri (Sant Jordi).
Equivalent en castellà: Quien empieza bien, bien termina.
Lloc: Eivissa i Formentera (Sant Josep).
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 20. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 32. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 21. Editorial l'Esquer.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 164. Impremta Querol, Tortosa.
Si un obra bé, les coses li van bé.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 128. Institut d'Estudis Eivissencs.
Qui be fa. 28-2-1921.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1337.jpg. Manuscrit.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 278. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 65. Web.

Qui bé fa, bé trobarà

7 fonts, 1984.
El bé retorna.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 398. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «Les dones al carrer», p. 28. Autoedició.
Sinònim: L'almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «320», p. 97. Garsineu Edicions.
Qui fa bones accions no pot esperar ningun mal de ningú.
Sinònim: Qui bé sembra, bé cull || Similar: Qui mal no fa, mal no pensa || Contrari: Qui sembra vents recull tempestats | Fas mal, espera altre tant.
Equivalent en castellà: Contrari: Quien mal anda, mal acaba.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 346. Web.
Qui obra bé, a la llarga ho troba.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 239. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 371. Web.

Qui fa bé, bé troba

5 fonts, 1992.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 314. Autoedició.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 322. Autoedició.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 535», p. 119. Columna Edicions.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 6. Autoedició.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 125. Servei Local de Català de Tortosa.
Sinònim: Qui fa bé, el rep també.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 407. Edicions 62.

Qui bé fa bé troba

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Bondat», p. 176. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
De la faula d'Isop «Del lleó i del pastor».
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.

Qui bé fa bé trobarà

3 fonts, 1993.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «14. Els sentiments i les actituds - 14.4. Bondat». Web.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.
Significa que més prest o més tard és recompensat el qui fa bé.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «380 Bé», p. 63. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui bé farà, bé trobarà

3 fonts, 1937.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 86 (Any II, 18-setembre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 356. Revista Curiositats de Catalunya.
De: Turmeda, Anselm.
Font: Llibre de bons amonestaments (1399) o Franselm.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 101. Revista Caplletra.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 293. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

El que bé fa, bé troba

2 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 125. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 67. Edicions del Bullent.

Qui fa bé el rep també

2 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La bondat», p. 102. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui fa bé, el rep també

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 536», p. 120. Columna Edicions.
Les bones accions sempre troben recompensa.
Sinònim: Qui fa bé, bé troba.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 407. Edicions 62.

El que bé fa, bé encontra

1 font, 2010.
Lloc: Bocairent (Vall d'Albaida).
Correu / Palou, Jordi (2010). Correu electrònic.

El que bé fa, bé tròva

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. E», p. 318. Editorial Arte y Letras.

El qui fa bé be troba

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 175. Autoedició.

El qui fa bé molt de bé troba

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 177. Autoedició.

Qui be fá be troba

1 font, 2021.
Qui be fá. 28-12-1890.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1340.jpg. Manuscrit.

Qui be fa be troba

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «B», p. 7. Manuscrit.

Qui bé fá bé trobará

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui be fa be trobará

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui bè fá bè trobará

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Primer ramellet. Flors de vida», p. 11. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui be fà be trobarà

1 font, 2021.
Qui be fá. 1-2-1885.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1342.jpg. Manuscrit.

Qui be fa, be encontra

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 44. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Qui bé fa, bé tròba

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 231. Editorial Arte y Letras.

Qui be fa, be troba

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 126. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Qui be fá, be troba

1 font, 2021.
Qui be fá. 7-2-1910 / 6-4-1911.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1338.jpg. Manuscrit.

Qui bé fá, bé troba

1 font, 2021.
Qui bé fá. 27-3-1907.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1339.jpg. Manuscrit.

Qui be fa, be trobarà

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVIII.- Moral», p. 313. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui be fa, be trobará

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 108. Editorial Rourich.

Qui be fá, be trobará

1 font, 2021.
Qui be fa. 22-8-1877.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1341.jpg. Manuscrit.

Qui bè fa, bè trobará, / qui mal cerca, tal haurá

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 7. Joan Jolis, Estamper.

Qui bé faça, bé trobarà

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 164. Edicions Víctor.

Qui bé farà bé trobarà

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de moral», p. 1155. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui bé farà bé trobarà / Qui mal farà semblant haurà

1 font, 1996.
D'origen bíblic. De: Turmeda, Anselm.
Equivalent en llatí: Bene consurgit diluculo.
Font: Franselm, estrofa 57.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Franselm», p. 60. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui bé farà bé trobarà, / qui mal farà semblant haurà

1 font, 1398.
De: Turmeda, Anselm.
Turmeda, Anselm (1398): Llibre de bons amonestaments, p. 152. Editorial Barcino.

Qui bé farà, / bé trobarà

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bé», p. 125. Edicions Polígrafa.

Qui bé farà, bé trobarà, qui mal farà, altre tal haurà

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 519», p. 115. Columna Edicions.

Qui bé farà, tal trobarà; qui mal farà, semblant haurà

1 font, 1900.
Sinònim: Fill ets, pare seràs: tal faràs, tal trobaràs (Cast.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «F», p. 45. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui bé fasa, bé trobará

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 49. Real Academia de Historia.

Qui bé ferà, tal trobarà; qui mal farà, semblant haurà

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 406. Edicions 62.

Qui fa bé 'l reb també

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/47/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui fa bé bé troba

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui fa be troba be

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines. Letra B», p. 187. Revista de Menorca.

Qui fa bé troba bé

1 font, 1993.
Significa que més prest o més tard és recompensat el qui fa bé.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «380a Bé», p. 63. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui fa bé, / troba bé

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bé», p. 125. Edicions Polígrafa.

Qui fa bé, bé espere

1 font, 1995.
Font: FX.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 33. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui fa bé, et reb també

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Fraile que pide por Dios, pide para dos.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 828. Antoni López, Editor.

Qui fa bé, lo reb també

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 111. Editorial Rourich.

Qui fa be, tròba be

1 font, 1912.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1912): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VIII. Manresa, setembre-octubre de 1912, núm. 57», p. 288. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.