Es diu del qui, a conseqüència d'una emoció intensa, té els ulls aquosos, sense arribar a plorar. El diccionari Fabra registra aquest efecte a l'article «espumar» i l'exemplifica així: «Espumar-li a algú els ulls, tenir una llàgrima a punt de caure». Pensam que els reflexos d'una pupil·la mullada podrien explicar aquesta metàfora encesa.
He trobat en Tal i m'ha parlat de sa seua dona morta. I encara li ham espirejat es ulls!
Lloc: Eivissa.