És una expressió molt pròpia de la mare, no recollida en cap diccionari. El diccionari d'Alcover-Moll defineia «coiqa» de la manera següent: «f ||1. Esser una coia freda: esser un home poc decidit, mancat d'energia (Llofriu). || Esser una coia: esser massa manyac, massa complimentós, que fa les visites massa llargues (Vic)». D'acord amb l'ús que se'n feia a casa significa «estar arraulit dins el cercle familiar, a les hores de conversa després dels àpats, etc.» (amb més detalls a l'original).
Als xics els agrada estar a la coia i els grans volem també les nostres estones d'intimitat.
Lloc: Vic (Osona).