Paremiologia catalana comparada digital

Estar fart

12 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Fart

3 fonts, 1839.
Dit del que ha menjat fins a no poder més: La dita utilitza la paraula per referir-se a una persona que viu enmig d'un gran benestar, ociosament, sense preocupar-se dels altres, un «paifart».
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Fart, dropo, entrescad i mes ruc que'ls del estable. Ets tan meixan que ni cadells ne vull de tu. Baralles. De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Met. Fastiguejad, cansad.
Equivalent en italià: Affaticato.
Met. Fastiguejad, cansad.
Equivalent en castellà: Ahito.
Met. Fastiguejad, cansad.
Equivalent en francès: Fatigué.
Met. Fastiguejad, cansad.
Equivalent en castellà: Harto.
Met. Fastiguejad, cansad.
Equivalent en francès: Las.
Met. Fastiguejad, cansad.
Equivalent en llatí: Pertaesus.
Met. Fastiguejad, cansad.
Equivalent en italià: Stanco.

Estar fart

2 fonts, 1864.
Si perden el recolzament d'una gran massa silenciosa que cada vegada n'està més farta, d'aguantar-los.
Allí he vist que vostra gent / de la guerra ya está farta.

Estar farts

1 font, 1994.
Quan tot això estigui solucionat començarem a estar farts de disseny, mentrestant continuarem donant la llauna.