Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 940. Editorial Selecta-Catalonia.
Estels brillants, treballs en mar
6 recurrències. Primera citació: 1951.
Quan l'estelada lluu visiblement és perquè l'atmosfera està calma i la mar, traquil·la.
Com més forta és la seva lluentor, més agitada es troba la mar.