Paremiologia catalana comparada digital

Estirant l'orella al gat més d'un home s'ha arruïnat

13 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1987.

Estirant l'orella al gat, més d'un home s'ha arruïnat

12 fonts, 1987.
Fa referència als jocs de cartes, popularment dit dels qui els practiquen, 'estirar l'orella al gat'
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gat, gata», p. 122. Editorial Millà.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gat i la rata», p. 118. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Gats i gossos», p. 132. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 468. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 21. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 15. Revista L'Estel.

Estirant l'orella al gat, més d'un hom s'ha arruïnat

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. El malbaratament», p. 77. Pagès Editors.