Estirant l'orella al gat més d'un home s'ha arruïnat

1. Estirant l'orella al gat, més d'un hom s'ha arruïnat (2003, 1 font)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. El malbaratament», p. 77. Pagès Editors.

Fa referència als jocs de cartes, popularment dit dels qui els practiquen, 'estirar l'orella al gat'.

Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gat, gata», p. 122. Editorial Millà.

Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.

Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gat i la rata», p. 118. Garsineu Edicions.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Gats i gossos», p. 132. Editorial Millà.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Gossos i gats», p. 468. Edicions 62.

Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals», p. 21. Web.

Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del bestiar i altres animals». Web.