Paremiologia catalana comparada digital

Estordidament

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1803.

Estordidament

3 fonts, 1803.
Adj. [sic] que apareix amb el significat de «llestament».
Font: Lacavalleria Gazoph.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estordidament». Editorial Moll.
Adv. m. ant.
Sinònim: V. Llèstament.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Estordidament», p. 346.
Sense reflexió.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estordidament 1», p. 354. Edicions Polígrafa.
Amb poc seny.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estordidament 2», p. 354. Edicions Polígrafa.
Eixelebradament.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estordidament 3», p. 354. Edicions Polígrafa.
Sense consideració, sense mirament.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Estordidament 4», p. 354. Edicions Polígrafa.

Estórdidament

1 font, 1864.
Adv. m. ant. Llestament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Estórdidament», p. 706. Hermanos Espasa, Editores.

Estordidamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. ant. Llestamènt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Estordidamènt», p. 901. Impremta de Josep Torner.