Paremiologia catalana comparada digital

Eternalment

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Eternalment

4 fonts, 1803.
Adv. Eternament.
Ans que fos lo món, ja sabia ell eternalment totes les colpes e'ls peccats qui són en lo món, Llull Cont. 324, 23 | Yo he oferta la mia persona en perillosa conquesta, e açò perque eternalment ma fama reuisca, Tirant, c. 20.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Eternalment». Editorial Moll.
Adv. m. ant.
Sinònim: V. Etern.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Eternalment», p. 349.
Per sempre.
… lo calze que ofereix l'univers a l'eternal… (Verdaguer, II, 83).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Eternalment», p. 388. Edicions Polígrafa.
Met. Per llarch temps.
Sinònim: Eternament.
Equivalent en castellà: Eternalmente, eternamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Eternalment y eternament», p. 712. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Perpétuament, pera sempre.
Sinònim: Eternament.
Equivalent en castellà: Eternalmente, eternamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Eternalment y eternament», p. 712. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Perpétuament, pera sempre.
Sinònim: Eternament.
Equivalent en llatí: Aeterne, in perpetuum, in sempiternum.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Eternalment y eternament», p. 712. Hermanos Espasa, Editores.
Met. Per llarch temps.
Sinònim: Eternament.
Equivalent en llatí: Diu tissime, perenniter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Eternalment y eternament», p. 712. Hermanos Espasa, Editores.

Eternalmènt

1 font, 1839.
Adv. mod. ant. Eternamènt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Eternalmènt», p. 908. Impremta de Josep Torner.