Fa?

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1867.

Fa?

6 fonts, 1886.

Fa: tercera persona singular del present d'indicatiu del verb «fer». Jo faig, tu fas, ella «fa». Quarta nota de l'escala diatònica musical. Do, re mi, «fa». Vintena lletra de l'alfabet àrab. La polisèmia és la propietat d'algunes paraules de tenir més d'un significat. «Fa»? A l'Empordà i al voltant dels Pirineus, «fa» és també una partícula interrogativa que serveix per confirmar el valor de veritat del que es diu.

Lloc: Empordà.

Int. S'usa quan pera justificar lo que s' diu s'invoca lo testimoni d'algú, y significa: ¿no es cert? ¿no es veritat?

Lloc: Blanes (Selva).

Interrogació equivalent a veritat?

No fa que vindreu? | Avui has plorat: no fa que sí? | És un xic més petita que l'altra; no fa? (Palamós) | Fa que no han tocat les nou? (Ripoll).

Oi que sí?

Lloc: Lleida (Segrià).

Demanar confirmació.

Sinònim: Oi?, oi que sí?, veritat?, d'acord?, conforme?

Fá?

1 font, 1867.

Tambien se emplea como para dar mas fuerza á la pregunta al fin de la frase.

Hi anirém, ¿fá? (irémos allí , ¿verdad? ó ¿sí?).

Equivalent en castellà: ¿Verdad? | ¿Sí?