Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1038. Editorial Selecta-Catalonia.
Fa més un home llaurant que vint fangant
3 recurrències. Primera citació: 1951.
La fanga, sovint s'ha imaginat com a pròpia del país basc, però s'utilitzava de forma àmplia a la Catalunya del segle XVIII, malgrat que alguna "Acadèmia" la considerava com una tècnica endarrerida. El fet que hagi sobreviscut és un senyal ben clar de la seva eficàcia.