Paremiologia catalana comparada digital

Feina a escarada, feina enganyada

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Feina a escarada, feina enganada

4 fonts, 1926.
Es diu perquè les feines fetes a preu fet solen esser defectuoses, perquè en fer-les es procura acabar prest més que entretenir-se a fer-les bé.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Escarada Refr». Editorial Moll.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Feina Refr. x)». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Feina», p. 55. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. F», p. 168. Consell de Mallorca.
Es diu perquè les feines fetes a preu fet solen esser defectuoses, perquè en fer-les es procura acabar prest, més que entretenir-se a fer-les bé (D.).
Equivalent en castellà: Tarea hecha a destajo no vale un ajo.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1277 Feina», p. 177. Institut Menorquí d'Estudis.

Feina a escarada, feina enganyada

2 fonts, 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 357», p. 326. Columna Edicions.
Una feina feta per interés, poques vegades queda bé.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 214. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Fèina a escarada, / fèina enganada

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XIX.- Fèines, oficis», p. 302. Institut Menorquí d'Estudis.