Prendre algú com a tema o riota i fer-lo el blanc de burles i befes. Carregar a lgú la part més pesada i difícil d'un afer. La lliura a què es refereix és una grossa pedra d'un quintar aproximat de pes, que es posava al cap de les antigues premses d'oli com a contrapès.
Fer-li portar la lliura
6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1890.
Fer portar la lliura
3 fonts, 1951.
Dominar, sotmetre algú.
Lloc: Palafrugell.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Li fan portar la lliura
2 fonts, 1890.
Se la carrega. De: Oller i Berenguer, Amadeu.
Lloc: Moià.
Fer portar la lliura a algú
1 font, 2014.
Amb el sentit de «fer la guitza». O sigui: «essent el petit voldrà ser més que el gran».
L'Abel, que és el petit de la família, farà portar la lliura a en Nil, el seu germà gran.
Lloc: Vic (Osona).