Fer cagar el tió

El tió és un tronc d'arbre, d'aquells que solen cremar a les llars de foc de pagès... Hi ha moltes maneres de fer-lo cagar... Uns dies abans de nadal, s'entra el tió a casa i se'l deixa a la cuina... La mainada en té cura, el toquen, l'emboliquen amb una flassada perquè suï, i sota la flassada.

Fer la cerimònia lúdica infantil tradicional de la nit de Nadal que consisteix a picar un tió del qual en surten regals. Un «tió» és pròpiament un tros d'un tronc gruixut d'arbre, que originàriament podia ésser destinat a la llar de foc.

Tió: soca, tronc, tronca... A Barcelona es diu cagatió, substantivat.

Era ben propi de la diada de Nadal fer-ho els infants. Feia de tió gairebé sempre una soca ben grossa a la qual els petits havien donat fajol durant uns dies.

Lloc: Garrotxa.

Tros de soca o branca gruixuda que hom destina a ésser cremat i que per Nadal hom fingeix que a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals.

Lloc: Bellvís.

Lloc: Terra Alta.

Aguex moviment y animació dura fins a la vesprada, en què te llòc la gran comèdia de fer cagar al tió. Consistex en què la quitxalla que ja d'alguns dies avans tenia preparat un gros boscall a la vòra del fòc, en aquèll dia el festèja, assamarrantlo o picantlo fòrt ab un bastó, perquè saben, per indicació del pare o de la mare, que axis els donará turrons, neules, panellets y altres llaminedures.

Lloc: Manresa.

La vigília de Nadal, abans de sopar s'entrava el Tió vora el foc, es tapava amb una manta, tots reunits prop de la llar, era a punt un bastó «per fer cagar el tió», normalment en remull.

Lloc: Lloret de Mar.

S'aplica a la coneguda diversió infantil nadalenca.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Lloc: Lleida (Segrià).