Fer cagar el tió

El tió és un tronc d'arbre, d'aquells que solen cremar a les llars de foc de pagès… Hi ha moltes maneres de fer-lo cagar… Uns dies abans de nadal, s'entra el tió a casa i se'l deixa a la cuina… La mainada en té cura, el toquen, l'emboliquen amb una flassada perquè suï, i sota la flassada…

Fer la cerimònia lúdica infantil tradicional de la nit de Nadal que consisteix a picar un tió del qual en surten regals. Un «tió» és pròpiament un tros d'un tronc gruixut d'arbre, que originàriament podia ésser destinat a la llar de foc.

Tió: soca, tronc, tronca… A Barcelona es diu cagatió, substantivat.

El 30 de desembre del 2016 vaig publicar en aquestes pàgines un article amb el mateix títol. Com que encara me’n queden unes quantes, de frases fetes corrompudes o errònies (i les que vindran!), en el recull d’avui, dia dels Innocents, us en faig arribar una altra tongada.

Era ben propi de la diada de Nadal fer-ho els infants. Feia de tió gairebé sempre una soca ben grossa a la qual els petits havien donat fajol durant uns dies.

Lloc: Garrotxa.

Tros de soca o branca gruixuda que hom destina a ésser cremat i que per Nadal hom fingeix que a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals.

Lloc: Bellvís.

Lloc: Terra Alta.

Aguex moviment y animació dura fins a la vesprada, en què te llòc la gran comèdia de fer cagar al tió. Consistex en què la quitxalla que ja d'alguns dies avans tenia preparat un gros boscall a la vòra del fòc, en aquèll dia el festèja, assamarrantlo o picantlo fòrt ab un bastó, perquè saben, per indicació del pare o de la mare, que axis els donará turrons, neules, panellets y altres llaminedures.

Lloc: Manresa.

La vigília de Nadal, abans de sopar s'entrava el Tió vora el foc, es tapava amb una manta, tots reunits prop de la llar, era a punt un bastó «per fer cagar el tió», normalment en remull.

Lloc: Lloret de Mar.

S'aplica a la coneguda diversió infantil nadalenca.

Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Lloc: Lleida (Segrià).