Paremiologia catalana comparada digital

Fer caure la balança

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Fer caure la balança

7 fonts, 1996.
Sinònim: v. Acabar de fer el pes 1.
Equivalent en castellà: Hacer inclinar la balanza.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 42. Edicions 62.
Determinar o resoldre alguna cosa.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. F», p. 46. Editorial Marfil.
Resoldre / fer decidir alguna cosa.
No es decidien a vendre la casa, però els oferiren tants diners, que això féu caure la balança.
Sinònim: Fer la balançada.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Decidir». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Els arguments a favor de comprar la casa van fer caure la balança cap al sí.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 179. Llibres de l'Index, S.A.
Resoldre.
Sinònim: Determinar, decidir, concloure, rematar, acabar, acabar de fer el pes, completar.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 148. Edicions 62.
Fer decidir-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Volició: (2) decisió», p. 81. Edicions 62.
Decidir. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Fér cáurer la balansa

1 font, 1864.
Fr. met. Fér inclinar.
Equivalent en castellà: Hacer caer la balanza.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Balansa», p. 176. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. Fér inclinar.
Equivalent en llatí: Movere, vincere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Balansa», p. 176. Hermanos Espasa, Editores.