Paremiologia catalana comparada digital

Fer hereu

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Fer hereu

3 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Nombrar heredero.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 369.
Equivalent en llatí: Haeredem instituere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Fer», p. 369.
F. designar per hereu.
Equivalent en castellà: Nombrar heredero.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Hereu», p. 3.
F. designar per hereu.
Equivalent en llatí: Heredem instituere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Hereu», p. 3.
Equivalent en castellà: Nombrar heredero.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. F», p. 175. Imp. de J. Horta.

Fér hereu

1 font, 1864.
Fr. Nomenar algú per hereu en lo testament.
Equivalent en castellà: Instituir, nombrar heredero.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Hereu», p. 837. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Nomenar algú per hereu en lo testament.
Equivalent en llatí: Haeredem instituere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Hereu», p. 837. Hermanos Espasa, Editores.