Paremiologia catalana comparada digital

Fer la rialleta

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Fér la rialleta

1 font, 1865.
Fr. Ríurerse un poch ó levement.
Equivalent en castellà: Sonreirse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Rialleta», p. 508. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Ríurerse un poch ó levement.
Equivalent en llatí: Subrideo, es.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Rialleta», p. 508. Hermanos Espasa, Editores.

Fèr la rialleta

1 font, 1839.
Fr. Sonríurerse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rialleta», p. 708. Impremta de Josep Torner.

Fer la rialleta ò mitja rialla

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Sonreirse.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. F», p. 175. Imp. de J. Horta.