Paremiologia catalana comparada digital

Fer veta

5 recurrències. Primera citació: 1926.
Fer via, obrar amb rapidesa; anar de pressa.
Arriba a sebre que [els lladres] se n'eren anats dins ses muntanyes… y que feyen veta per llarch devers ses possessions, Alcover Rond. x, 65.
Lloc: bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Veta Loc. b)». Editorial Moll.
Lloc: Balears.
Biosca Postiu, Mercè; Ripollès i de la Fragua, Roser (1998): Les peces de vestir i la fraseologia «Activitat (9,1)», p. 71. Editorial Paraninfo.
Nar depressa. Fer via. Obrar ràpidament.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Teixits i lligats especials. De la veta», p. 199. Universitat Politècnica de Catalunya.
Fer cosa de profit amb rapidesa.
Això era un homo que tenia sa dona molt caparruda, i ell que no feia veta tampoc (III, 54).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «F», p. 182. Editorial Moll.
També es troba amb el sentit de causar estralls.
A força d'ensumar i de demanar, arriba a sebre que [aquells lladres] se n'eren anats dins ses muntanyes d'Andratx i que feien veta per llarg devers ses possessions de per allà (X, 61).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «F», p. 182. Editorial Moll.