Paremiologia catalana comparada digital

Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove

14 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove

12 fonts, 1951.
El pagès creu que la collita serà millor.
Sinònim: Sembrau faves en lluna nova i les collireu amb un cove.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.2. Arbres i fruits. 4.2.2. Fruits, herbes, altres plantes (Per a fruita i verdura, veg. tb. 9.5.1. Aliments). Refranys», p. 201. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1037. Editorial Selecta-Catalonia.
Cèlia (2009): Transparència «En Pàmies ha arribat als 300.000». Web.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre la lluna». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Si es planten en lluna nova es creu que la collita serà abundant.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 36. Edicions 62.
Sàlvia (2009): Poesia infantil i juvenil «Dites populars i refranys de la lluna». Web.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 22. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 23. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (I)», p. 5. Revista L'Estel.

Fes les faves amb lluna nova i les colliràs en un cove

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.

Fes les faves en lluna nova i les colliràn amb un cabàs

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.