Paremiologia catalana comparada digital

Fet un bou

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

Estar fet un bou

5 fonts, 1989.
Expressions on apareguen els animals. D'altres animals de granja també hi ha bona cosa.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VII. D'animals», p. 61. Autoedició.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà E. Constitució. Constitució del cos. Fortalesa», p. 427. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Molt cabrejat.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Estar malhumorat o irritat.
Sinònim: Estar emmaliciat.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «1. Any. 1.3 Frases fetes i locucions de l'any», p. 19. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Estar malhumorat o irritat.
Sinònim: V. Estar emmaliciat.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «1. Any. 1.3 Frases fetes i locucions de l'any», p. 19. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. E», p. 35. Edicions Víctor.

Fet un bou

2 fonts, 2014.
Es diu de quan u s'emprenya.
Només sentir-me s'ha posat feta un bou!
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «B», p. 58. Juli Jordà Mulet.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1792. Publicacions de la Universitat de València.

Estar [algú] fet un bou

1 font, 2008.
Estar furiós, exasperat, rabiós.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Estar fet un hòme un bòu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 107. Editorial Arte y Letras.