Paremiologia catalana comparada digital

Filla casada, pena doblada

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Filla casada, pena doblada

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1105. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els parents», p. 247. Edicions 62.

Quan les filles són casades, les penes són doblades

2 fonts, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 16 (15 de desembre de 1926) «Refraner. Els fills. Del casament», p. 277. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1032», p. 488. Columna Edicions.

Filla casada, feina doblada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1014», p. 482. Columna Edicions.

Quan les filles són casades, / les penes són doblades

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Doblar les dogues», p. 205. Edicions Polígrafa.