Paremiologia catalana comparada digital

Filosa guarnida, filoset crida

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

Filosa guarnida, filoset crida

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1118. Editorial Selecta-Catalonia.
Filoset és el terme graciós i oportú que la musa popular dóna al fus.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «Del filar. De la filosa», p. 43. Editorial Ausa.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Les filadores», p. 384. Edicions 62.

Filosa guarnida / filoset crida

1 font, 1979.
La filosa moltes vegades era feta d'un tros de canya amb un eixamplament al mig, per manera d'aguantar millor el «cerro», i era polida i decorada. La carta era mantes vegades un llaç de colors vius, que donava un aire més polit i presumit a la noia que la duia. Llavors a la filosa guarnida li esqueia un bon fus. El filoset era el terme graciós i escaient que la musa popular donava al fus.
I si traduim aquest pensament de la musa al sentit veritat que hi donava la gent, sabem que a la noia feinera, bonica i endreçada, li corresponia un xicot ben plantat, formós i de bona casa.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. De filar», p. 110. Universitat Politècnica de Catalunya.