Fondo!

Interj. Exclamació molt marinera per submergir alguna cosa, com ara l'àncora o la potera.

Lloc: Palafrugell.

Ordre que es dóna per deixar anar de sobte una cosa. Generalment els pescadors de Torredembarra empraven aquesta expressió quan, en el desplaçament d'algun pal molt pesant per vara ro treure les barques —que precisava la col·laboració de diversos homes—, necessitaven deixar-lo anar. Calia que ho fessin tots al mateix temps per no fer-se mal; era llavors que es donava l'ordre de «fondo!».

Lloc: Torredembarra.

Veu o crit que, en certs treballs o feines corporals, els obrers usen per advertir el company que estan disposats a tirar o a entomar algun objecte.

Veu o crit dels mossos de les conductores, dels paletes o manobres dalt la bastida, dels bastaixos que carreguen i descarreguen els vaixells, quan cau o es desprèn de la braga alguna cosa que pot fer mal als de baix.

Veu de manament que llança el capità o el patró durant la maniobra d'ancoratge, per a ordenar que es tirin al mar les àncores que han de fixar l'embarcació.

Lloc: Catalunya, Bal., Val.

Ordre de tirar al mar estris de pesca. També, si cau quelcom a terra.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).