Paremiologia catalana comparada digital

Forastera o veïna, qui ho encerta ho endevina

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1880.

Forastera o veïna, qui ho encerta ho endevina

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1109. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 234. Edicions 62.

Forastéra ó vehina, / qui ho acerta ho endevina

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Sisé ramellet. Flors del casament», p. 119. Imprempta de Carlos Latrobe.

Forastera o vehina, qui ho encerta ho endevina

1 font, 1915.
Sinònim: Lo meló i casament han d'ésser encertament.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Casament», p. 16. Impremta Catalònia.